jueves, 21 de octubre de 2010

¿Estaremos ante un nuevo “Mayo del 68”?

En las últimas semanas hemos visto que en el país vecino, Francia, el pueblo se ha movilizado al estar en contra de la propuesta de ley del retraso de jubilación a los 62 años. Al igual que muchas otras veces Francia ha llevado la delantera al resto de la antigua Europa en lo que a derechos sociales se refiere. La última vez en la que nuestros vecinos salieron a defender sus derechos fue en el archiconocido “Mayo del 68”.

En los años de bonanza nadie se ha molestado en cambiar las cosas ya que, al tener superávit, todo nos parecía bien. El pulso que se está viviendo en el país que hace 40 años gritó en sus calles el “métro, boulot, dodo” tendrá consecuencias. Francia será la pionera pero detrás de ella vendrán otros países en los que se plantearán el estado de las pensiones. Con todo esto, ¿será el final de la sociedad del bienestar? ¿Servirá para que la derecha de rancio abolengo nos enseñe por fin cuál es su verdadera cara? ¿Servirá para que la clase obrera, porque es lo que somos, nos demos cuenta de una vez por todas de que estamos pagando las consecuencias del pasotismo de la gran mayoría de los trabajadores que permitieron episodios de vorágine liberal, como las dos legislaturas de José María Aznar ? La izquierda, cuándo gobierna, es la única que mira por el beneficio del conjunto y no por el de unos pocos, lástima que sea algo que, en general, tan solo se perciba cuando las cosas no van tan bien como nos gustaría y en vez de distribuir beneficios toca tirar del carro.

miércoles, 14 de abril de 2010

Manifest de la JSC Vallès Occidental per a la commemoració de la Segona República Espanyola


Des de la Joventut Socialista del Vallès Occidental, volem aprofitar avui14 d’Abril, 79è aniversari de la proclamació de la II República Espanyola,per recordar i reivindicar els valors republicans, especialment enmoments com els que estem vivint, on la desafecció i el passotismesacsegen la nostra societat.


I és que creiem, que no podem permetre’ns obviar, ni oblidar, que unallarga dictadura de 40 anys, s’encarregà d’enfosquir el període de lanostre història, que probablement, ha tingut més intenció de protegirels drets i llibertats individuals i socials dels ciutadans, de forma articulada.


Va ser amb l’aprovació de la Constitució de 1931, quans’incorporaren i reafirmaren com a elements essencials del’ordenament jurídic estatal, el principi d’igualtat dels espanyols enfrontla llei, el sufragi universal, també femení, o el principi de la laïcitat,advocant per l’eliminació de la religió de la vida política. També,s’aprovà en aquesta Carta Magna, el principi d’elecció i mobilitat de totsels càrrecs públics, inclòs el Cap de L’Estat i es reconegué el matrimonicivil i el divorci. Però sobretot, de la mà de la Segona República, vinguéla ratificació de la residència del poder de fer lleis al mateix poble, através d’un òrgan unicameral que va rebre el nom de Corts o Congrésdels Diputats, on aquests, eren nomenats en Eleccions Generals per totsels ciutadans i ciutadanes. D’aquesta manera va ser com per fi, vampuguer parlar de la població espanyola, com a lliure i sobirana.


Els joves socialistes també volem aprofitar la ben entesa d’aquesta celebració,per condemnar el cop d’Estat Feixista que privà als espanyolsd’escollir el seu esdevenir, així com tampoc volem deixar de manifestarel nostre desacord amb les últimes actuacions del poder judicial queestà impedint que es duguin a terme les investigacions oportunes sobreels genocidis comesos i fins el moment impunes, pel bàndol insurgentque sortí victoriós de la Guerra Civil espanyola.


D’altra banda, tampoc volem perdre l’oportunitat, de reivindicar elnostre model d’Estat, en la que tots i totes puguem conviure en igualtatd’oportunitats. Model, curiosament proper al que un dia el poble vadecidir, tot just abans de ser privat de les seves llibertats. Model, que no és altre que el d’una República Federal.


Vallès Occidental, 14 d’Abril del 2010

jueves, 25 de febrero de 2010

És mentida!

Sembla que la mentida i l’engany s’han instal·lat en les maneres de fer política d'ICV Cerdanyola, la doctrina del líder suprem ha calat en els tendres esperits dels joves, i no tan joves, d'esquerres i ecologistes “de debò”.

Ho diem perquè a falta de discurs polític creïble, i després de 6 anys de pena i tristor que han buidat la caixa municipal, esperen que els ciutadans de Cerdanyola ens creiem les seves mentides.

- És mentida que a Collserola es vulgui fer un camp de golf.

- És mentida que es vulgui canviar el que ja hi era.

- És mentida que el municipi planeji intervenir a la zona.

- És veritat que les al·legacions presentades donen a Cerdanyola el control de les zones, és a dir, que Cerdanyola, i no Barcelona com volia ICV, decidirà què es fa a les zones assenyalades.

A títol de recordatori i per avaluar la trajectòria "verda" i la credibilitat d'alguns:

- És cert que el període en el que més arbres s'han tallat a la ciutat ha estat en el període Morral.

- Mai a la ciutat s'havia construït/planificat (pisos i equipaments) a zones considerades com a verdes, excepte en el període Morral.

- Mai ningú havia planificat construïr sobre un abocador, excepte els planificadors del període Morral.

Esperem que els ciutadans de Cerdanyola no siguin ingenus i no s'empassin els dubtes i les mentides que volen sembrar alguns.

JSC Cerdanyola

lunes, 22 de febrero de 2010

jueves, 28 de enero de 2010

¡Ya somos uno más!

Ayer, a las 20:05 nacía un nuevo miembro de mi familia. Se llama Noa y era un bebé muy esperado por todos. En mi núcleo familiar (padres, hermanos, tíos, primos y abuelos…sólo éramos 10) hacía muchos años que no nacía nadie.

Es una niña que aunque pequeñita de tamaño es grande. Grande porque era un bebé muy esperado y muy querido. Este mediodía, a la hora de comer, he ido al hospital a conocerla. ¡Qué niña más bonita!! Es pequeñita…pero las más bonita de todas. Al principio me daba miedo cogerla pero mi primo y su mujer han insistido en que lo hiciese. ¡Qué sensación tan maravillosa!! Me estaba preguntando, mientras la tenía cogida, lo fantástica y maravillosa que es la naturaleza. ¿Cómo puede formarse una personita tan perfecta? Tiene unas manos pequeñitas y arrugadas pero son perfectas. Es pronto para sacar parecidos pero…se parece mucho a mi primo aunque con el hoyuelo de la barbilla no puede negar que es hija de su madre.

En fin…estoy deseando que sea mañana…para ir a visitarla de nuevo.